MONTILLA, LACAI D'ERC A MONTJUIC

El passat octubre el tripartit tornà a Montjuïc per posar flors a Ll. Companys, a la mentida,
falsejar la història, instrumentalitzar les institucions i manipular al poble sobirà. Tots els 11 de setembre escriu amb mentida pàgines de fantasia històrica. Hi estem abonats, una mentida al mes. La foto que publicà el Periódico amb Carod, Saura i Montilla, vestits de negre al fossar boirós, ben bé sembla extret d´ un fotograma sicilià. Però, aquest any la francmaçoneria ha estat en un pla més discret. El Comitè de Milícies Antifeixistes, creat per ordre expressa de Companys, amb més de 8.000 assassinats, dels quals almenys 2.000 eren religiosos, van administrar la repressió de manera tan eficaç que encara avui, llurs hereus, l’ hi´ n posen flors amb rictus institucionalment cerimoniós.
Amb aquestes polítiques públiques de la memòria, aviat ens recordaran la vaga del
34, on ERC i Companys, amb llur traïció, ens portà la guerra civil espanyola. La mateixa
república el va condemnar a 30 anys de presó. Potser caldria portar- l´ hi una altra
corona de flors. Es d´ aquesta manera que les paraules de Cànovas es fan veritat: “La centralización representa en España, ni más ni menos que la libertad, ni más ni menos que la civilización”.

ATENCIÓ AL MÉS FEBLE O CATALANITZACIÓ IMPOSADA?

Ha començat un nou curs escolar. I amb ell tots els papers que posen en marxa el professorat.. Primer punt a tractar: “Prioritats generals”. Tractant-se d’una escola pública, la de tots, aquestes prioritats podrien ser…facilitar la integració de tot l’alumnat, especialment la dels nens immigrants; o… realitzar adaptacions individualitzades a l’alumnat amb necessitats educatives especials, fomentar la capacitat crítica i solidària… Doncs no, obrim bé els ulls al panorama actual. Avui els primers punts a prioritzar són:
1. L’ús de la llengua catalana com a llengua d’aprenentatge i de comunicació en les actuacions docents i administratives.
2.Consolidar la llengua catalana com a eix vertebrador d’un projecte multilingüe.
3. Adaptacions del curriculum per a l’alumnat nouvingut, l’objectiu de les quals és garantir la llengua catalana com l’objecte principal d’aprenentatge. I com garantirem que tot això sigui possible? No us preocupeu, l’ Aula d’ Acollida en té la resposta. Un aula on aniran els nens que no coneixen la llengua, acabats d’arribar, i on estaran la meitat de l’horari lectiu.
Resultat a tot això:
1. Una llengua cooficial a Catalunya com és el castellà s’ensenyarà únicament a aquells alumnes les famílies dels quals ho sol·licitin per escrit, segons marca aquesta nova resolució.
2. Nens de tres anys, acabats d’arribar a l’escola, molts d’ells provinents d’ Equador, Perú, etc, amb desconeixement de la llengua catalana, desconeguts per tots els nens, amb docents i un funcionament nous, i no se’ls hi pot parlar en castellà. Tot en català, que per això s’ha aprovat el Projecte Lingüístic. Això sí,durant el mes de setembre s’està fent el període d’ adaptació dels nens. A això, hi diem adaptació. A sobre, el cinisme i paraules farcides d’hipocresia. Adaptació negant parlar amb una llengua que facilitaria aquesta integració, malgrat ser oficial del país. Què pesa més? La integració i atenció al més feble o la catalanització imposada?
3. El fracàs escolar entre l’alumnat immigrant augmenta. I no és d’estranyar. Si la meitat de l’horari lectiu se’l passen a l’aula d’ acollida, com es compensa l’altra meitat de continguts de les altres àrees? Òbviament, més endarreriment, més fracàs, escolar i social. Menys integració per més catalanització.

Tornem ara a la dictadura de què tant ens hem queixat? Paguem a la història la mateixa moneda de la censura. Aquest totalitarisme és insolidari i el sistema educatiu, que hi participa, demostra no donar un servei veritablement públic ni autènticament democràtic.

QUO VADIS, CATALONIA?

El sr. Carod- Rovira, actual Vicepresidente de la Generalitat, señala la fecha del 2014 para lograr
la independencia. Le faltó poner el día del 11 de Septiembre, para así continuar jugando con los mitos que tanto le gusta agitar a un nacionalismo con dificultades de fundamentación histórica. Este último 11 de Septiembre Pujol y Maragall piden una respuesta colectiva de los catalanes “para hacerse respetar”. Pocos días después el propio Maragall se arrepentía públicamente del “lío del Estatut”. Mientras en CiU Mas acusaba a Duran de “tocarse los cataplines”(para insultar usan el castellano) al tiempo que lanzaba un desesperado proyecto de “regenaración del nacionalismo”. Castell y Obiols, por su parte, daban el pistoletazo de salida a su corriente interna dentro del PSC llamada “convención para el futuro” (leyendo el texto se ve claro que se refieren a su futuro) que pretende un giro catalanista dentro del PSC. La clase política catalana toma posiciones ante un inminente escenario electoral en el que prevén que pueden incidir en la política estatal, se abren o apuntalan nuevos frentes en diferentes sectores haciendo juego con los datos arriba reseñados:
- Se queman banderas e imágenes del rey con una cobertura mediática impresionante.
- Se amenaza de muerte al líder de Ciutadans y se impiden conferencias de personas “anticatalanistas”
- Se sigue censurando el castellano en los medios de comunicación públicos.
- Se da una vuelta de tuerca en la imposición del castellano en los centros escolares hasta
supervisar los recreos.
- Se excluye descaradamente al castellano en la feria de Frankfurt como exponente de la cultura
catalana.
- López Tena, vocal del CGPJ pide la independencia para frenar “el genocidio catalán”(todo vale).
- El conseller de Cultura justifica la censura de una escritora por hablar en castellano apelando
a que Franco también lo hacía (hay que seguir el ejemplo de los maestros).
Todo esto en menos de un mes. Y podíamos seguir...

Si algo caracteriza con hechos al nacionalismo es:
1: Su distancia real con la sociedad:

La pobrezasigue aumentando en Cataluña, las universidades
catalanas se empobrecen a medida que dejan de ser “universitas”, las últimas cifras ponen a Cataluña entre las primeras en cuanto a fracaso escolar, la vivienda es un problema creciente que se quiere resolver al margen de la sociedad, se dedican ingentes esfuerzos económicos y personales al tema del estatut (que solo importaba al 2´8% de los catalanes según las encuestas de la propia Generalitat cuando lo puso en marcha.)
2: La división que generan:
Nadie puede discutir queCataluña es bilingüe. Lo cual es una riqueza objetiva. Sin embargo se “impone” el monolingüismo. Ahí están las leyes de educación, las oficinas lingüísticas para que nos podamos denunciar unos a otros por poner carteles o rótulos en castellano, los inspectores de vigilar el idioma en el que juegan los niños e infinidad de problemas para el castellano a la vez que miles de libros en catalán amontonados en almacenes por que no interesan a nadie.
3: La instrumentalización de la historia con fines políticos que van desde atribuir un increíble sentimiento nacionalista a los hechos de 1714 hasta justificarse en los desmanes franquistas para hacer lo propio, pasando por esa eterna cantinela de “la culpa es de Madrid” por no respetar a Cataluña a la vez que se intenta ser decisivos en Madrid en muchas operaciones políticas que afectan a otras comunidades autónomas.
4: Creciente clima de desconfianza (mi vecino me puede denunciar por pensar en castellano), violencia (pero son chavales, de momento), impotencia (para que ir a votar) y lo que es peor: un instinto de supervivencia de muchos que les lleva a pensar que es mejor callar.
Es muy evidente que uniendo estas cuatro características tenemos un ambiente donde sembrar
fascismos es cuestión de tiempo. Pero no hay que preocuparse: La Caixa ya cotiza en bolsa y cada vez se hace más internacionalista.

L' AJUNTAMENT DE BARCELONA IMPEDEIX ACTES SOLIDARIS AMB ELS NENS ESCLAUS

En motiu del Dia Mundial contra l’ Esclavitud Infantil, el 14 d’ abril es va realitzar a Barcelona una jornada solidària amb els 400 milions de nens esclaus que hi ha al món. El 16 d’ abril commemorem el XII aniversari de l’ assassinat d’ Iqbal Mashib, un nen esclau que va decidir lluitar amb altres nens per tancar empreses que esclavitzaven nens. Aquest fet li costà la vida. Davant d’ aquest crim a la infància el Moviment Cultural Cristià i el partit polític SAIn han sortit al carrer en més de 40 ciutats espanyoles per a denunciar les causes de l’ esclavitut infantil, a exigir justicia i solidaritat a tot ciutadà davant de la hipocresia i el silenci de tots els partits polítics i sindicats. La jornada consistia en exposar una parada de llibres i revistes elaborats amb treball gratuït i sense cap afany de lucre, denunciant tots els factors causants d’ aquesta injustícia a la infància. Seguidament ha tingut lloc una concentració al Portal de l' Àngel amb una representació teatral que escenificava la triple complicitat existent entre els nens esclaus en un país empobrit, els nens malalts del consum sense límits i el sistema econòmic imperialista causant. Una jornada solidària que s’ ha trobat amb greus dificultats per poder dur a terme les diferents activitats previstes, donat que l’Ajuntament de Barcelona va negar el permís sol·licitat i va perseguir les persones que intentaven afegir-se al crit dels nens esclaus al llarg de tota la jornada i mitjançant els agents de la Guàrdia Urbana. Les accions previstes no limitaven l’accés a la via pública i es desenvolupaven de forma no violenta.
L’ Ajuntament de Barcelona, tan embolcallat de paraules com democràcia i solidaritat, ha demostrat el totalitarisme existent negant la llibertat d’expresió i la solidaritat amb els nens esclaus als carrers de la ciutat.
El Sr. alcalde Jordi Hereu s’ ha compromès a lluitar per la pau i la solidaritat, segons un folletó que ha fet arribar a tot ciutadà de Barcelona. El Moviment Cultural Cristià n’ ha pogut fer la prova quan la tasca portada a terme ha estat tractada com un delicte en lloc d’estar presidida per tants polítics que pressumeixen amb la paraula solidaritat. Malgrat tot, però, els 400 milions de nens esclaus i els 800.000 que hi ha a Espanya han estat presents als carrers de Barcelona per obediència, abans que a la llei injusta, a la conciència.

BREVES GRAVES

>La Generalitat avala la Fórmula 1 con 14 millones de euros.
Esto denota las prioridades en políticas sociales del re-tripartito.

> Medio millón de afectados y 51 averías en dos meses en Cercanías de RENFE. Y ahora los socavones, anulando dos líneas al completo. Está claro que cuando la política está al servicio de los que está, los perjudicados son los de siempre, los ciudadanos de a pie. Deberían decirnos nuestros políticos el número de averías que tienen sus coches oficiales, o los ministros cuando cogen sus aviones. Seguro que son unos pocos menos …, pero no piensen mal, es por pura coincidencia.

> El Parlament valida las 50.330 firmas de una iniciativa sobre bilingüismo escolar. Convivencia Cívica de Cataluña (CCC), pretende establecer un modelo «respetuoso de la lengua materna de los escolares, sea ésta el castellano o el catalán , y que garantice de manera efectiva el conocimiento efectivo de ambas lenguas al final de la enseñanza obligatoria». Las 50.330 firmas fueron presentadas el pasado día 5 en el Parlament. ¿Oirán los políticos la voz del pueblo o la de sus bolsillos?

> El precio de los pisos nuevos aumentó el 7,4% hasta junio:
• La vivienda subió el 4% el primer semestre del 2007, más que el segundo del 2006
• El metro cuadrado cuesta en España una media de 2.874 euros, y 4.073 en Catalunya

> En Cataluña ya hay 232.180 funcionarios lo que supone el 30 % de la población (6.995.206 de habitantes).

> La comunidad autónoma que registró más divorcios consensuados y separaciones durante el 2006 fue Cataluña (19.035) y (1.658) respectivamente.