L'AJUNTAMENT DE BARCELONA: INSOLIDARI... I RIDÍCUL

Un grup de persones que pertany al MCC (Movimiento Cultural Cristiano), associació d’església que porta a terme la Campanya per la Justícia en les Relacions Nord-Sud per a denunciar les causes de la fam, l’atur i l’esclavitud infantil, demana a l’Ajuntament de Barcelona un permís d’ocupació de via pública per a instal.lar una parada amb material informatiu i difusió de cultura solidària (sense ànim de lucre). La resposta d'aquest fou negativa, adduint el següent motiu: “[…] perquè es tracta d’un aprofitament privat de la via pública en perjudici dels drets dels ciutadans a disfrutar dels espais públics”. A més, segons l’Ajuntament, no concorrien les següents circumstàncies per la discreccionalitat de la concessió: “utilitat pública de l’ocupació, compatibilitat amb els altres usos o activitats de la zona, adequació a l’estètica de la instal.lació a l’entorn o necessitat de afavorir una major oferta de productes als consumidors”.

Anem per parts:

1. No pot ser considerat “aprofitament privat” donat que les persones que sol.licitaven el permís no se n’aprofiten: és una activitat sense guany econòmic. Ara bé, potser el tema està en que l’Ajuntament tampoc se n’aprofita de la parada, i és clar…

2. En quant als drets dels ciutadans que són conculcats amb una paradeta solidària, considerant l’èxit dels judicis a EE.UU. per a casos semblants, interposaré accions contra l’Ajuntament perquè activitats com les de la Fira del Llibre, la carpa de l’Obra Social de La Caixa, les paradetes d’artesania al Portal de l’Àngel, la Fira de Santa Llúcia i el pessebre de Plaça Sant Jaume són un atemptat als meus drets. Quins? Encara no se quins, però segur que prospera!

3. La utilitat pública de la ocupació està més que demostrada: què pot ser més útil a la societat que fer-la conscient de les injustícies que es fan en contra dels empobrits? Ah, clar!: el Love Parade, el sambòdrom del Carlinhos Brown, la cursa de El Corte Inglés…

4. Pel que fa a la compatibilitat amb altres usos, no hi ha millor complementarietat que una parada que crida a la solidaritat al mig d’un carrer comercial que incita al consum. Al ciutadà se li ha d’oferir varietat , que Barcelona és “la millor botiga del món”.

5. En quant a l’estètica, no es preocupin senyors funcionaris: demanarem a Jean Nouvel que ens faci el disseny de les properes parades. Bona aquesta idea de conjuminar justícia i disseny: siguem solidaris, però solidaris “divinos de la muerte, oye”.

6. I com que en tota discusió cap de les dues parts té tota la raó, efectivament, no es tracta de donar una major oferta als consumidors: ÉS LA SOLIDARITAT, SRS. FUNCIONARIS, LA SOLIDARITAT.

NACIONALISME I AUTOGOV€RN

Les tesis sobiranistes dels partits nacionalistes radicals o moderats com ara ERC o CiU ens
venen a plantejar que, a més independència de l’Estat Espanyol, més llibertat, millors serveis, i
més protagonisme pels ciutadans de Catalunya. Per fi els somnis dels habitants d’aquest petit bocí
de terra banyat pel Mediterrani, és faran realitat. El 2014, si decidim ser independents, com pregona i aspira el senyor Carod, el cel és farà visible a la terra, i un cop ens haurem deslliurat de la tirania de “Madrit”, guiats per una colla de polítics il·luminats, construirem a la fi una Catalunya gran i lliure, model universal per a totes les nacions del planeta.
“Per les seves obres els coneixereu”. Suposem que el senyor Carod, el senyor Mas, el senyor Pujol,la senyora Geli, el senyor Puigcercós, el senyor Montilla, el senyor Benach, el senyor Duran, etc... subscriuen els plantejaments del senyor Maquiavel, quan aquest afirma, que en política, el fi justifica els mitjans. Com que la finalitat és la utopia, en el camí, ens podem permetre totes les llicències i totes les trampes, perquè en arribar al cap de la correguda, com som “especials”, tot sortirà bé. Hem oblidat ja el tema del 3%, i tots els casos de corrupció protagonitzats per polítics catalans (Banca Catalana, Pallarols, ...) o els immorals diàlegs del Sr Carod amb la cúpula d’ ETA per a que aquesta organització terrorista no mati a Catalunya. Hem oblidat els sous milionaris dels nostres càrrecs electes, i els privilegis que gaudeixen els nostres presidents retirats (paga multimilionària de per vida, cotxe oficial, quatre secretàries i despatx a Passeig de Gràcia). Hem oblidat que en les matèries que el govern central ha traspassat a Catalunya, com ara Sanitat, la qualitat dels serveis ha anat a la baixa, amb llargues llistes d’espera per operar-se, que ens recorden aquells temps del “vuelva usted mañana”. Hem oblidat que en els informes europeus sobre el fracàs escolar anem a la cua de tot el continent i això que portem més de 25 anys amb les competències d’educació transferides!. Hem d’oblidar també la vergonya que ens produeix a molts catalans, que el nostre país s’hagi convertit, amb el consentiment i suport de la conselleria de sanitat, en la meca de l’avortament al món. A Catalunya s’han matat nens no nascuts de set mesos de gestació, quan en moltes ocasions es fan esforços per salvar la vida d’un fetus de sis mesos. És clar que, si hem d’atendre a la trajectòria política i moral dels que preconitzen la independència, com catalans, anem cap a el nostre suïcidi personal i col·lectiu.
“El camino se demuestra andando”. Senyors polítics del nostre país, amb la seva arribada a l’escena política estem assistint a un procés que va en direcció contrària a l’autogovern d’un poble. Amb vostès s’ha multiplicat la burocràcia i els càrrecs de confiança,... Qualsevol gestió a l’administració pública de Catalunya es torna cada cop més complicada i feixuga. La desconfiança i el burocratisme han esdevingut en una espasa de Dàmocles, moneda de canvi freqüent per a aquells catalans que no tenen “amics” a l’administració. Multes, parquímetres, nivell C de català, creixement dels impostos i taxes municipals ... i requisits d’aquesta mena van imposant quotidianament la llei de l’embut als ciutadans. La veritable democràcia és el poder del poble, per el poble i per al poble. D’això vostès ni n’entenen, ni volen, ni poden entendre’n!. Vostès no serveixen el poble. Vostès es serveixen del poble! Amb el sous, els privilegis i les prebendes que gaudeixen, difícilment poden posar-se a la pell d’un català de a peu. El problema no rau en ser català, castellà, basc, gallec o andalús. Aquesta és una circumstància adjectiva: “uno es de donde pace, no de donde nace”. El ser humà és universal. La paraula fam, la paraula amor, la paraula llibertat, tenen significats universals. L’enemic del poble català és la burocràcia, l’enemic del poble madrileny és la burocràcia… . Vostès viuen políticament d’enfrontar la gent humil, posant l’accent en les diferències. La estratègia del “divideix i venceràs” és molt vella però eficaç. El somni d’una Catalunya modèlica encapçalada per una colla de polítics burocràtics i vividors com vostès, és una entelèquia sense futur! El món camina cap a la solidaritat universal, cap al mestissatge. Tard o d’hora les fronteres i les banderes cauran per donar pas a una nova civilització planetària.
A més a més, amb qui jugaria el Barça en una Catalunya independent? amb el Mollerussa i amb
el Nàstic?. No se n’adonen que tot plegat no és creïble i és absurd?.<>