16 D' ABRIL A BARCELONA

A la Plaça Sant Jaume, el passat 16 d’abril el Moviment
Cultural Cristià i el partit Solidaritat i Autogestió Internacionalista es manifestaren en contra de l’esclavitud de 400 milions de nens, aprofitant que aquest dia és el Dia Mundial contra l’Esclavitud Infantil. Per aquest motiu, un grup de persones es van encadenar els peus i van marxar per la Plaça Sant Jaume, lloc de la manifestació, mentre es donaven dades sobre l’esclavitud infantil i se’n denunciaven les causes.
També es va desplegar una pancarta que denunciava: “Hi ha 400 milions de nens esclaus, què fan els partits polítics?”
Donava la casualitat que hi havia ple a l’ Ajuntament, i el President Montilla sortia de l’edifici durant la cloenda de l’acte. Els manifestants van intentar fer-li arribar una
octaveta, però no van poder acostar-s’hi pels guardaespatlles, ni ell va mostrar cap interès en l’acte.
Als polítics, la vida dels nens esclaus els queda molt lluny.

LES RAMBLES: ESCAPARAT D' ESCLAVES

Molt s’ha escrit aquests dies sobre la degradació de Les Rambles. Articles de veïns
indignats pels sorolls, pels preservatius al terra o pel clima de violència. Altres per
qüestions estètiques, o perquè Les Rambles ja no són dels barcelonins. Ara, caminant per
aquest emblemàtic indret de la ciutat, es pot veure, repartides per les vores del passeig,
un gran nombre de dones africanes que conviden a tots els homes que hi passen a tenir
relacions sexuals amb elles, a un preu molt més que baix. L’objectiu: els turistes “low cost” que arriben a Barcelona a fer gresca d e cervesa i sexe sense control.
Les trobades es fan a l’aire lliure, entre contenidors d’escombraries, als portals de les cases, darrere els cotxes aparcats. Els proxenetes que les exploten les vigilen de no gaire lluny (per si hi problemes amb els “clients”, per si elles marxen amb els diners obtinguts…).
Ara els explotadors es nodreixen de les africanes que, fugint de la fam, han travessat el seu
continent patint tota mena d’abusos, han arriscat la vida al mar, arriben a Barcelona atrapades en xarxes d’individus sense escrúpols que les obliguen a vendre el seu cos al turisme de birra i festa. Indocumentades perquè els proxenetes han destruït els passaports. Sense drets perquè legalment “no existeixen”. Ignorades perquè cap autoritat de la ciutat ha vingut al seu ajut.
Però les paraules a la premsa no han estat dirigides a elles, sinó a la ciutat, a la malmesa
ciutat que perd encant i imatge de cara a l’exterior.
El passat 29 d’abril, a “La Vanguardia” Alfred Rexac escrivia: “"Hi, darling", saludan las patéticas rameras de la Rambla, siempre negras, siempre indocumentadas”, com a subtítol del text en el que es lamentava que “el passeig més bonic del món” ja no és el que era.
Cap referència al patiment, cap referència a l’esclavitud, ni cap condemna de tot aquest que aprofita la situació per obtenir plaer barat. Dona, negra, empobrida. Els tres ítems que t’asseguren un passaport a l’explotació en aquest món on la dignitat de la persona no val més que un record de Barcelona a una botiga de souvenirs<>

24 HORAS EXIGIENDO FIN AL GENOCIDIO DEL HAMBRE

Este fin de semana diferentes entidades y agrupaciones apostólicas se han manifestado en una concentración de 24 horas en Barcelona para exigir el fin al genocidio del hambre, bajo el lema “24 hores no + fam”(24 horas no más hambre).
Desde las 13h del viernes 22 de mayo hasta las 13h del sábado 23 han estado en la plaza política de la ciudad barcelonesa (Pza. San Jaime) andando en forma de círculo alrededor de la plaza con pancartas individuales donde se podía leer “24 hores no + fam. Exigimos fin al genocidio del hambre”. A lo largo de estas 24 horas se han ido sumando ciudadanos que pasaban por la plaza y querían expresar su apoyo a dicha iniciativa. Paralelamente, han prestado su apoyo y colaboración en la realización de este acto asociaciones como el Movimiento Cultural Cristiano, comunidades de religiosas y el partido SAIn (Solidaridad y Autogestión Internacionalista).

Portavoces de la organización han lamentado que cada día 100.000 personas mueran de hambre, siendo ésta una consecuencia de una política insolidaria que roba y saquea a países ricos en producción pero empobrecidos por una economía neoliberal capitalista. En este sentido, el partido SAIn es un partido que sostiene que el hambre hoy es el primer problema político. Y que si hoy persiste es porque no hay voluntad política para remediarlo, afirmación que refuerzan con los siguientes hechos de actualidad política .
En 24 horas el gobierno español donó a la banca más de 50.000 millones de euros. Paradójicamente, según la FAO, para acabar con el hambre más extrema harían falta 22.755 millones de euros anuales. De modo que el hambre puede acabar en 24 horas si hay voluntad política.

Por todo ello, la diferentes entidades y asociaciones han querido manifestarse en un acto ininterrumpido de 24 horas, el tiempo en que podría acabar el hambre. El acto ha terminado con la lectura de un manifiesto por parte de un portavoz invitando a los asistentes a participar en próximos actos y a luchar para que exista una política cuyo eje sea la solidaridad.