Mostrando entradas con la etiqueta MANIPULACION. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta MANIPULACION. Mostrar todas las entradas

domingo, 4 de octubre de 2015

PER UNA JOVENTUT MÉS...


A Catalunya:
  • El 1r trimestre de 2.014 hi havia un 65’3% de joves entre 16 i 19 anys aturats.
  • Des del 2.007 fins el 2.012 els suïcidis –també entre els joves- no han parat de créixer.
  • Els estudis sobre consum d’alcohol posen de manifest un creixement en el consum entre els joves i adolescents que tendeixen a associar el consum de begudes alcohòliques al temps de lleure.
37.900 joves a l’atur són 37.900 famílies que viuen nafrades per aquesta xacra, és fàcil que el jovent volent evadir aquest sofriment o refugiar-se enfront aquesta angoixa augmenti el consum de drogues en un ambient on l' individualisme i la soledat no poden donar resposta a tanta desesperança i s’emporti així, darrera seu, com en un espiral creixent fins tota la família amb la que es creui.

La manca de sentit i compromís complementen aquesta caiguda al buit. Quan costa als nostres joves reconèixer la seva dignitat, el que realment valen i són necessaris! en un món on els ideals queden emmudits per les musiques atraients  i els referents dissimulats per les ombres de potents llums. Són els nostres mitjans de comunicació que alimenten la mirada del “no hi ha res a fer”, “això és impossible”, “jo no puc”...

El jovent no pot tenir por a arriscar la vida pel futur de la humanitat sencera, a descobrir la fortalesa que porta dintre, que l’entusiasma en el projecte que pugui tenir i el capacita a que amb altres pugui crear realitats noves marcades per l’evidència d’un món millor.
 
Al S.XIX els pobres que es volien alliberar de la misèria i ignorància sabien que havien de lluitar per ser protagonistes de les seves vides i per això era imprescindible l’associació i la cultura.
 
Davant aquesta situació del jovent a Catalunya, veiem que aquesta generació tindrà la vida més difícil que la dels seus pares. Plantegem que els joves necessiten seguir l’ideal de Jesucrist per promocionar-se perquè no pot ser que recaigui tota la responsabilitat en l’educació als poders (polític, econòmic, sistema educatiu...) Aquests poders intenten promocionar els joves en base a lleis i de declaracions de principis. 
 
Per això veiem necessari i convenient que els joves creixin i s’eduquin dintre de la família en la base de la solidaritat i el compromís.

Equip Mn. Joan Martínez

 

LA CULTURA (INVISIBLE) ZOMBI


Edito. La cultura és la forma que cada poble té d’ entendre i mirar el món. Hi destina al voltant de 330 milions d’euros cada any la Conselleria de Cultura.
 
Quines son les prioritats polítiques de la Conselleria de Cultura?  L’ eix fonamental és el català, per garantir un ús creixent en la indústria cultural de masses consumida a Catalunya, per promoure la seva internacionalització i per mantenir uns estandarts d’excel·lència entre els selectes catalano parlants. El catalanisme és l’eix vertebrador de la Conselleria de Cultura.
 
Quina és la realitat cultural de Catalunya?  Els indicadors són molt clars:
v   Fracàs escolar crònic. (24% dels joves  no assoleix el graduat ESO).
v   El suïcidi, en el col·lectiu d'homes d'entre 30 i 44 anys, és la primera causa de mort i la segona en la franja de 15 a 29 anys
v   1.504 milions d’euros es la despesa anual en alcohol, tabac i narcòtics a Catalunya. En joc i apostes és de 1.027.000 milions d’ euros.
v   La meitat dels joves entre 14-18 anys han fet “botelló” en el darrer mes. Als 14 anys 25 de cada 100 joves han participat d’un “botelló”.  42% joves està connectat al seu perfil al menys 3 hores diàries.
v   La depressió es podria convertir el 2020 en la segona causa de discapacitat. A Espanya, el 21% dels usuaris d’ atenció primària prenen psicofàrmacs (74% ansiolítics i 30% antidepressius)
v  El terrible i degradant negoci de la prostitució: 18.000 milions d’ euros a Espanya.
 
En relació a les prioritats de la Política Cultural del Govern de la Conselleria, aquests indicadors posen sobre la taula dues qüestions:
 
a) La temptació de concebre aquestes problemàtiques aïllades, de manera fragmentada, com si el suïcidi fora un tema del departament de Salut, el fracàs escolar, responsabilitat d’ensenyament, etc. 
No podem analitzar-los fragmentadament: el fracàs escolar, l’ alcoholisme, la medicalització, l’ alcoholisme, la cultura de masses, son fets interelacionats i requerim una mirada ampla (cultura) que contempli tots els determinants. No és el cas del Govern de la Generalitat.
 
b) Evasió, drogues, psicofàrmacs,  superficialitat, sedació, alienació, medicalització, configuren el nucli dur de varies generacions educades –cultura- en l’economia del plaer, decoració de la vivenda, caps de setmana de festa, viatges per “desconnectar”, restaurants, copes, roba, amb una infància apegada als videojocs i les xarxes.  La nostra societat canalitza el conflicte, la injustícia , l’ atur, “el malestar social” cap a una sedació social. ZOMBI és la persona sense voluntat ni parla, capaç únicament de fer moviments automàtics.

La desigualtat en la distribució de la riquesa entre els de dalt i els de baix s’ha doblat en els darrers 60 anys; això significa un augment del malestar social, l’increment de la tensió social, dels punts calents. Contenir , entretenir, “sedar” els joves que estan a l’atur, els descartats, les famílies sense ingressos fent cues als bancs d’ aliments, controlar la societat en el mode consumista, vigilar la perifèria, les poblacions “fallides”, a quí beneficia? 
 
“L’home no viu únicament de reivindicacions econòmiques i polítiques”. “Una transformació econòmica i política significa sempre una revolució moral”  (Benoit Malon).

miércoles, 20 de mayo de 2015

EL GOBIERNO DE LA GENERALITAT DE CATALUÑA SE CORROMPE


ACAPARAR Y NO COMPARTIR, CUANDO HAY NECESIDAD, ES CORROMPERSE 

Por Julio Llorente.
El sueldo más jugoso es Eugeni Sallent, director de Televisió de Catalunya. Con sus 164.900 euros, duplica el sueldo de Rajoy. 
Espadaler Parcerisas, Ramón. Conseller del Departamento de Interior. 103.176,36 euros.
Gordo Aubarell, Germá. Consejera del Departamento de Justicia. 103.176,36 euros.
Homs, Francesc. Consejero del Departamento de la Presidencia. 103.176,38 euros.
Mas Gavarro, Artur. Presidente de la Generalitat de Cataluña. 136.834,78 euros.
Mascarell i Canalda, Ferran. Conseller del Departamento de Cultura. 103.176,36 euros.
Mas-Colell, Andreu. Conseller del Departamento de Economía y Conocimiento. 103.176,36 euros.
Munté i Fernández, Neus. Consellera de la Junta de Gobierno del Departamento de Bienestar Social y Familia. 103.176,36 euros.
Ortega Alemany, Joana. Conseller del Departamento de de Gobernación y Relaciones Institucionales. 103.176,36 euros.
Pelegri Aixut, Josep María. Conseller de Agricultura, Ganadería, Pesca, Alimentación y Medio Ambiente. 103.176,36 euros.
Puig Godes, Felip. Conseller del Departamento de Empresa y Ocupación. 103.176,36 euros.
Rigau Oliver, Irene. Consejera del Departamento de Enseñanza. 103.176,36 euros.
Ruiz García, Boi. Consejero del Departamento de Sanidad. 103.176,36 euros
Vila Vicente, Santiago. Conseller en el Departamento de Territorio y Sostenibilidad. 103.176,38 euros.

sábado, 16 de mayo de 2015

VI HOMENATGE A GUILLEM ROVIROSA



Benvolguts,

Enguany el tema de la Jornada Guillem Rovirosa és “EL PROCÈS SOBIRANISTA CATALÀ EN LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA”.

Em triat aquest tema per oferir a la nostra Església local un marc de reflexió comú, la DSI, perquè la mirada universal de l’Església ens dona criteris per avançar cap al bé comú.

El poble català forma part de l’Europa que va promoure els Drets Humans arreu del món en acabat la II Guerra Mundial  però que malauradament, les darreres dècades,  ha esdevingut un  pilar fonamental del sistema imperialista i llurs estructures de pecat, causant d’unmón en guerra dels poderosos contra els febles”.
(EV 12 – Joan Pau II).

“En un món, més que un global repartiment de la riquesa, el que convé és un equitatiu repartiment de l’austeritat”, deia Rovirosa. I no hi ha dubte que són moltes les persones i entitats que treballen dia a dia en aquesta justícia. El poble de Catalunya, en aquest moment de la seva història,  un cop més té que respondre al clam de justícia dels empobrits de la terra.

En aquest marc, en aquesta mirada universal,  volem situar la jornada de diàleg.

VI HOMENATGE A GUILLEM ROVIROSA



“EL PROCÈS SOBIRANISTA CATALÀ

EN LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA”.

HORARI: 09:45 - 14:00

I. Marc polític: alguns desafiaments del món actual.
    • JAVIER MARIJUÁN. Advocat. Militant  del MCC y del partit SAIN
II. El procés soberanista des de la DSI (I)
    • JOSEP MARIA JUBANY. Sacerdot. Delegat apostolat social de la  Diòcesis BCN. 
III: El procés soberanista des de la DSI (II)
    • Ma. TERESA COMPTE. Dra. en Ciències Polítiques i Sociologia 
IV. Diàleg



DISSABTE 6 JUNY


LLOC: MONESTIR SANT PAU DEL CAMP.
c/ Sant Pau, 101 Barcelona
 M Paral·lel



Us convidem a assistir-hi i i us demanem si en podeu fer-ne difusió al vostre mitjà. Moltes gracies.

Cordialment,
Xavier Borràs
Moviment  Cultural Cristià (CAT)

lunes, 20 de abril de 2015

lunes, 30 de marzo de 2015

LA DEMOCRÀCIA NEIX EN L’ESFERA DEL TREBALL


Edito.  Mentres hi hagi un nen esclau o un treballador aturat, no hi haurà democràcia. La negació del treball com a l’única font de riquesa i eix central de tota la qüestió social, implica abandonar els treballadors i les seves famílies.

Els moviments socials (MS) denunciant la dictadura financera i els nacionalistes catalans, exigint el dret a votar el 9-N, encapçalen un corrent polític “democràtic”?


 
Els MS han abandonat el conflicte treball-capital i han fet un gir paradigmàtic cap al binomi mercat-ciutadania. La conseqüència és una fragmentació de les lluites socials, en grups, plataformes, xarxes temàtiques, nacionalismes que manifesta una tràgica desorientació tàctica. 

En matèria laboral les propostes dels MS són la reducció de la jornada laboral, promoure el cooperativisme, la renda bàsica de ciutadania (...). No qüestionen la propietat dels mitjans de producció, silencien el primer problema laboral (400 milions de nens esclaus) i no qüestionen el tap sindical burocratitzat i subvencionat. 

Que en diuen els nacionalistes? Ni una sola paraula. Han reduït la  democràcia a pura mecànica, a l’ exercici del sufragi. La negació al sufragi l’ eleven a la categoria d’opressió. La trampa democràtica rau en el silenciament dels fins de la consulta i llur legitimitat democràtica.
 
Una consulta per invadir amb les armes el poble valencià, seria qüestionada per immoral. Tot sufragi incorpora un fi moral. Els mitjà no justifica el fi. Per exemple, per nosaltres la consulta del 9-N és immoral per insolidària, però d’ això no se’n parla. Qui s’oposa a la consulta és qualificat de feixista antidemocrata. Aquest és el reduccionisme moral.

El reduccionisme democràtic es proposar únicament un canvi de collar, com si la democràcia fora l’ actual farsa política. La major part dels ciutadans promotors de la consulta no qüestionen en cap moment la subordinació (segrest) de l’actual democràcia parlamentaria al capital.
 
L’objectiu principal d’una democràcia és posar fi al dualisme entre gestió política i gestió econòmica, suprimir el poder polític com un ens independent per sobre de la societat. En una societat autogestionària (democràtica) el poder polític ha de pertànyer al mon del treball. La democràcia no és atorgada per uns partits polítics. 

Per conquerir la democràcia caldrà unir les lluites en el mon del treball. Centrar-se per tant, en l’ esfera del treball, transformant l’empresa capitalista en empresa autogestionària. Conquerir el poder econòmic, mitjançant el treball, per conquerir el poder polític, és a dir la democràcia. Però no és aquesta la via dels MS ni dels nacionalistes.