EL GOBIERNO DE LA GENERALITAT DE CATALUÑA SE CORROMPE

ACAPARAR Y NO COMPARTIR, CUANDO HAY NECESIDAD, ES CORROMPERSE 

Por Julio Llorente.

El sueldo más jugoso es Eugeni Sallent, director de Televisió de Catalunya. Con sus 164.900 euros, duplica el sueldo de Rajoy. 

Espadaler Parcerisas, Ramón. Conseller del Departamento de Interior. 103.176,36 euros.

Gordo Aubarell, Germá. Consejera del Departamento de Justicia. 103.176,36 euros.

Homs, Francesc. Consejero del Departamento de la Presidencia. 103.176,38 euros.

Mas Gavarro, Artur. Presidente de la Generalitat de Cataluña. 136.834,78 euros.

Mascarell i Canalda, Ferran. Conseller del Departamento de Cultura. 103.176,36 euros.

Mas-Colell, Andreu. Conseller del Departamento de Economía y Conocimiento. 103.176,36 euros.

Munté i Fernández, Neus. Consellera de la Junta de Gobierno del Departamento de Bienestar Social y Familia. 103.176,36 euros.

Ortega Alemany, Joana. Conseller del Departamento de de Gobernación y Relaciones Institucionales. 103.176,36 euros.

Pelegri Aixut, Josep María. Conseller de Agricultura, Ganadería, Pesca, Alimentación y Medio Ambiente. 103.176,36 euros.

Puig Godes, Felip. Conseller del Departamento de Empresa y Ocupación. 103.176,36 euros.

Rigau Oliver, Irene. Consejera del Departamento de Enseñanza. 103.176,36 euros.

Ruiz García, Boi. Consejero del Departamento de Sanidad. 103.176,36 euros

Vila Vicente, Santiago. Conseller en el Departamento de Territorio y Sostenibilidad. 103.176,38 euros.

VI HOMENATGE A GUILLEM ROVIROSA

Benvolguts,

Enguany el tema de la Jornada Guillem Rovirosa és “EL PROCÈS SOBIRANISTA CATALÀ EN LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA”.

Em triat aquest tema per oferir a la nostra Església local un marc de reflexió comú, la DSI, perquè la mirada universal de l’Església ens dona criteris per avançar cap al bé comú.

El poble català forma part de l’Europa que va promoure els Drets Humans arreu del món en acabat la II Guerra Mundial  però que malauradament, les darreres dècades,  ha esdevingut un  pilar fonamental del sistema imperialista i llurs estructures de pecat, causant d’un “món en guerra dels poderosos contra els febles”.

(EV 12 – Joan Pau II).

“En un món, més que un global repartiment de la riquesa, el que convé és un equitatiu repartiment de l’austeritat”, deia Rovirosa. I no hi ha dubte que són moltes les persones i entitats que treballen dia a dia en aquesta justícia. El poble de Catalunya, en aquest moment de la seva història,  un cop més té que respondre al clam de justícia dels empobrits de la terra.

En aquest marc, en aquesta mirada universal,  volem situar la jornada de diàleg.

VI HOMENATGE A GUILLEM ROVIROSA

“EL PROCÈS SOBIRANISTA CATALÀ

EN LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA”.

HORARI: 09:45 - 14:00

I. Marc polític: alguns desafiaments del món actual.

• JAVIER MARIJUÁN. Advocat. Militant  del MCC y del partit SAIN

II. El procés soberanista des de la DSI (I)

• JOSEP MARIA JUBANY. Sacerdot. Delegat apostolat social de la  Diòcesis BCN. 

III: El procés soberanista des de la DSI (II)

• Ma. TERESA COMPTE. Dra. en Ciències Polítiques i Sociologia 

IV. Diàleg

DISSABTE 6 JUNY

LLOC: MONESTIR SANT PAU DEL CAMP.

c/ Sant Pau, 101 Barcelona

 M Paral·lel

Us convidem a assistir-hi i i us demanem si en podeu fer-ne difusió al vostre mitjà. Moltes gracies.

Cordialment,

Xavier Borràs

Moviment  Cultural Cristià (CAT)

Jornada contra las causas de la Esclavitud Infantil en Barcelona

Resumen en fotos de la Jornada contra la Esclavitud Infantil en Barcelona del pasado 16 de Abril, en el 20 aniversario del asesinato de Iqbal Masih.

EL JORNAL DE VIL.LA

Per Josep Alcoverro.

Horta de Sant Joan (Terra Alta), com tants altres pobles, és ric pel treball dels seus homes. Volem recordar el que en aquest indret era conegut com “El jornal de vil·la”. 

Eren jornades de treball donades al municipi en obres municipals. Per exemple, les conduccions d’ aigua i clavegueram, arreglar carrers, marges de contenció. Ho organitzava la municipalitat, es a dir l’ Ajuntament quan hi havia una obra gran com les citades anteriorment

 

Aquesta pràctica comunitària era comú als pobles de la Terra Alta. La persona que no entregava la jornada de faena se li ficava un preu en diners.

Actualment encara hi ha pobles que ho practiquen, per recuperar la tradició del treball comunitari.

Aquesta pràctica comunitària manté viu l’esperit  de comunitat entre els pobladors, és a dir, la consciència de la dependència mútua.  Just el contrari de l’ egoisme actual, tant denunciat per Isaïes, “d’ aquells que compraren el barri poc a poc, ajunten camp a camp, dicten lleis injustes, deixant sense drets als pobres, venen a l'innocent per diners, amunteguen el fruit de la rapinya en els seus palaus” (S. VIII a C.)

LA DEMOCRÀCIA NEIX EN L’ESFERA DEL TREBALL

Edito.  Mentres hi hagi un nen esclau o un treballador aturat, no hi haurà democràcia. La negació del treball com a l’única font de riquesa i eix central de tota la qüestió social, implica abandonar els treballadors i les seves famílies.

Els moviments socials (MS) denunciant la dictadura financera i els nacionalistes catalans, exigint el dret a votar el 9-N, encapçalen un corrent polític “democràtic”?

 

Els MS han abandonat el conflicte treball-capital i han fet un gir paradigmàtic cap al binomi mercat-ciutadania. La conseqüència és una fragmentació de les lluites socials, en grups, plataformes, xarxes temàtiques, nacionalismes que manifesta una tràgica desorientació tàctica. 

En matèria laboral les propostes dels MS són la reducció de la jornada laboral, promoure el cooperativisme, la renda bàsica de ciutadania (...). No qüestionen la propietat dels mitjans de producció, silencien el primer problema laboral (400 milions de nens esclaus) i no qüestionen el tap sindical burocratitzat i subvencionat. 

Que en diuen els nacionalistes? Ni una sola paraula. Han reduït la  democràcia a pura mecànica, a l’ exercici del sufragi. La negació al sufragi l’ eleven a la categoria d’opressió. La trampa democràtica rau en el silenciament dels fins de la consulta i llur legitimitat democràtica.

 

Una consulta per invadir amb les armes el poble valencià, seria qüestionada per immoral. Tot sufragi incorpora un fi moral. Els mitjà no justifica el fi. Per exemple, per nosaltres la consulta del 9-N és immoral per insolidària, però d’ això no se’n parla. Qui s’oposa a la consulta és qualificat de feixista antidemocrata. Aquest és el reduccionisme moral.

El reduccionisme democràtic es proposar únicament un canvi de collar, com si la democràcia fora l’ actual farsa política. La major part dels ciutadans promotors de la consulta no qüestionen en cap moment la subordinació (segrest) de l’actual democràcia parlamentaria al capital.

 

L’objectiu principal d’una democràcia és posar fi al dualisme entre gestió política i gestió econòmica, suprimir el poder polític com un ens independent per sobre de la societat. En una societat autogestionària (democràtica) el poder polític ha de pertànyer al mon del treball. La democràcia no és atorgada per uns partits polítics. 

Per conquerir la democràcia caldrà unir les lluites en el mon del treball. Centrar-se per tant, en l’ esfera del treball, transformant l’empresa capitalista en empresa autogestionària. Conquerir el poder econòmic, mitjançant el treball, per conquerir el poder polític, és a dir la democràcia. Però no és aquesta la via dels MS ni dels nacionalistes.

Cuando la cultura religiosa y política se confunden....

Por Tasio Mascola.

Dicen los historiadores que nuestra cultura está perdiendo la raíz histórica. Cada vez  cuesta más explicar (nos) la realidad y tener un relato colectivo con perspectiva histórica. No es el caso del nacionalismo catalán, que sí lo tiene.

Cataluña es una tierra de milenarismos sensibles a las ideologías y utopías redentoras, de la razón y temeridad: anarquismo para la clase obrera y el republicanismo para artesanos y burguesía. Cuando estas ideas pierden fuerza, ocupa el espacio de utopía el deseo de la independencia.  Algunos autores hablan de la fe, desde la transferencia de la religión hacia la patria. 

Es importante señalar en el plano cultural la dimensión pseudo religiosa del movimiento nacionalista, su anhelo de transcendencia. Es lo que llaman las transcendencias intermedias, que sin constituir hechos religiosos en sí, su fenomenología es muy similar. 

Así como la religión representa la relación con la trascendencia a través de imágenes y ceremoniales, el nacionalismo también necesita hacer patente esa relación entre los individuos y la nación, requiere la reinterpretación de un pasado en que situar los inicios del pueblo como tal. Así legitima la existencia de la nación para poder afirmar que ésta es fruto de la historia. 

Los episodios relevantes son recordados mediante fechas señaladas. Consagra a los héroes patrios, equivalente a la de los mártires religiosos. Los héroes que han muerto por la patria encarnan el valor del sacrificio en aras de una realidad trascendental como es la nación, por la que vale la pena morir e incluso matar. Potencian un sentimiento victimista en relación con grupos humanos que son percibidos como “los otros, que no son como yo”. 

Estos elementos son piezas de la memoria colectiva, como base para la elaboración de una realidad, dotándola de sentido, trayectoria: un origen –fundación- y un destino. El nacionalismo sirve a este objetivo, y más en un contexto de pérdida de referentes sólidos. 

Es una espiritualidad reduccionista que anuda fe y patria. Una forma de nacionalcatolicismo, una forma de instrumentalizar la fe al servicio de los propios intereses.

...De qué tenim POR nosaltres, la minoria satisfeta?

...“Cada dia, durant 12 hores, en horari nocturn, a Cerro Rico, Potosí (Bolivia), una nena de 12 anys  arrossega una vagoneta de minerals que pesa 300 Kg, per les vies d’una  mina, perque té POR que el seu germà de 4 anys es mori de fam...”

“...La esclavitud infantil és una realitat que el 16 d’ abril veiem pel forat del pany, però que existeix  i és d’una magnitud  SALVATGE!”

“..es un crim polític i sindical!”

“JUSTÍCIA amb els NENS ESCLAUS!”

LA DEMOCRÀCIA NEIX EN L’ESFERA DEL TREBALL

Edito.  Mentres hi hagi un nen esclau o un treballador aturat, no hi haurà democràcia. La negació del treball com a l’única font de riquesa i eix central de tota la qüestió social, implica abandonar els treballadors i les seves famílies. 

Els moviments socials (MS) denunciant la dictadura financera i els nacionalistes catalans, exigint el dret a votar el 9-N, encapçalen un corrent polític “democràtic”?

Els MS han abandonat el conflicte treball-capital i han fet un gir paradigmàtic cap al binomi mercat-ciutadania. La conseqüència és una fragmentació de les lluites socials, en grups, plataformes, xarxes temàtiques, nacionalismes que manifesta una tràgica desorientació tàctica.

En matèria laboral les propostes dels MS són la reducció de la jornada laboral, promoure el cooperativisme, la renda bàsica de ciutadania (...). No qüestionen la propietat dels mitjans de producció, silencien el primer problema laboral (400 milions de nens esclaus) i no qüestionen el tap sindical burocratitzat i subvencionat

 :ç

Que en diuen els nacionalistes? Ni una sola paraula. Han reduït la  democràcia a pura mecànica, a l’ exercici del sufragi. La negació al sufragi l’ eleven a la categoria d’opressió. La trampa democràtica rau en el silenciament dels fins de la consulta i llur legitimitat democràtica.

 

Una consulta per invadir amb les armes el poble valencià, seria qüestionada per immoral. Tot sufragi incorpora un fi moral. Els mitjà no justifica el fi. Per exemple, per nosaltres la consulta del 9-N és immoral per insolidària, però d’ això no se’n parla. Qui s’oposa a la consulta és qualificat de feixista antidemocrata. Aquest és el reduccionisme moral.

El reduccionisme democràtic es proposar únicament un canvi de collar, com si la democràcia fora l’ actual farsa política. La major part dels ciutadans promotors de la consulta no qüestionen en cap moment la subordinació (segrest) de l’actual democràcia parlamentaria al capital.

L’objectiu principal d’una democràcia és posar fi al dualisme entre gestió política i gestió econòmica, suprimir el poder polític com un ens independent per sobre de la societat. En una societat autogestionària (democràtica) el poder polític ha de pertànyer al mon del treball. La democràcia no és atorgada per uns partits polítics. 

Per conquerir la democràcia caldrà unir les lluites en el mon del treball. Centrar-se per tant, en l’ esfera del treball, transformant l’empresa capitalista en empresa autogestionària. Conquerir el poder econòmic, mitjançant el treball, per conquerir el poder polític, és a dir la democràcia. Però no és aquesta la via dels MS ni dels nacionalistes.