ELS FETS CANTEN

És molt fácil fer comparacions, i també delicat. El perill de la comparació, que en principi ens ajuda a entendre la realitat, és a la tria dels exemples, perquè sovint les relacions entre els conceptes o les situacions que volem analitzar no tenen res a veure. I això ens pot condicionar quan ens apropem a una problemàtica concreta. Com ara el castellà i el turc a la Fira de Frankfurt. En Carod-Rovira justificà l’absència dels escriptors en llengua castellana de la Fira argumentant que si haguessin acudit hauria estat com si els escriptors alemanys en llengua turca haguessin assistit. Que tant els castellans que van emigrar de Múrcia, Andalusia o Extramdura a Catalunya i els turcs que anaren a Alemanya són immigrants és un fet. Que hi ha dos societats d’acollida, que són la catalana i l’alemanya, també és un fet, però aquí s’acaba tota semblança, i no crec que s’hagin de fer estudis sociolingüístics per la qüestió: la realitat és ben palesa. A diferència d’Alemanya, a Catalunya l’ús del castellà està testimoniat des de l’Edat Mitjana, i en quant a l’edició de llibres en castellà, el primer data de l’any 1500. A més, ha estat i és la llengua de comunicació amb la resta d’Espanya. A diferència d’Alemanya, el castellà era oficial a Catalunya, i després co-oficial amb el català. En definitiva, el castellà no és, ni molt menys, una llengua estrangera a la nostra comunitat, ni ho ha estat mai. Cito ara al professor d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, Ricardo García Cárcel, al seu article “Fernando el Católico y Cataluña”: La cronología de la castellanización, entendida esta como el progresivo uso literario del castellano por los escritores catalanes, arranca ya desde comienzos del siglo XV. El bilingüismo es un hecho incontrovertible desde Torroella a Vinyoles pasando por Morner y tantos otros. En cambio, si entendemos la castellanización como la escalada de la producción editorial en castellano el fenómeno hay que retrasarlo mucho, como decíamos, hasta 1570.”
La negació de la historia per part del nacionalisme català es pot comprovar en les seves interpretacions de la realitat d’Espanya –les relacions entre la Corona d’Aragó i la Corona de Castella o els fets de 1714-, i les paraules del president d’ERC sobre la marginació dels escriptors en castellà a la Fira de Frankfurt són un altre exemple.