Ha començat un nou curs escolar. I amb ell tots els papers que posen en marxa el professorat.. Primer punt a tractar: “Prioritats generals”. Tractant-se d’una escola pública, la de tots, aquestes prioritats podrien ser…facilitar la integració de tot l’alumnat, especialment la dels nens immigrants; o… realitzar adaptacions individualitzades a l’alumnat amb necessitats educatives especials, fomentar la capacitat crítica i solidària… Doncs no, obrim bé els ulls al panorama actual. Avui els primers punts a prioritzar són:
1. L’ús de la llengua catalana com a llengua d’aprenentatge i de comunicació en les actuacions docents i administratives.
2.Consolidar la llengua catalana com a eix vertebrador d’un projecte multilingüe.
3. Adaptacions del curriculum per a l’alumnat nouvingut, l’objectiu de les quals és garantir la llengua catalana com l’objecte principal d’aprenentatge. I com garantirem que tot això sigui possible? No us preocupeu, l’ Aula d’ Acollida en té la resposta. Un aula on aniran els nens que no coneixen la llengua, acabats d’arribar, i on estaran la meitat de l’horari lectiu.
Resultat a tot això:
1. Una llengua cooficial a Catalunya com és el castellà s’ensenyarà únicament a aquells alumnes les famílies dels quals ho sol·licitin per escrit, segons marca aquesta nova resolució.
2. Nens de tres anys, acabats d’arribar a l’escola, molts d’ells provinents d’ Equador, Perú, etc, amb desconeixement de la llengua catalana, desconeguts per tots els nens, amb docents i un funcionament nous, i no se’ls hi pot parlar en castellà. Tot en català, que per això s’ha aprovat el Projecte Lingüístic. Això sí,durant el mes de setembre s’està fent el període d’ adaptació dels nens. A això, hi diem adaptació. A sobre, el cinisme i paraules farcides d’hipocresia. Adaptació negant parlar amb una llengua que facilitaria aquesta integració, malgrat ser oficial del país. Què pesa més? La integració i atenció al més feble o la catalanització imposada?
3. El fracàs escolar entre l’alumnat immigrant augmenta. I no és d’estranyar. Si la meitat de l’horari lectiu se’l passen a l’aula d’ acollida, com es compensa l’altra meitat de continguts de les altres àrees? Òbviament, més endarreriment, més fracàs, escolar i social. Menys integració per més catalanització.
1. L’ús de la llengua catalana com a llengua d’aprenentatge i de comunicació en les actuacions docents i administratives.
2.Consolidar la llengua catalana com a eix vertebrador d’un projecte multilingüe.
3. Adaptacions del curriculum per a l’alumnat nouvingut, l’objectiu de les quals és garantir la llengua catalana com l’objecte principal d’aprenentatge. I com garantirem que tot això sigui possible? No us preocupeu, l’ Aula d’ Acollida en té la resposta. Un aula on aniran els nens que no coneixen la llengua, acabats d’arribar, i on estaran la meitat de l’horari lectiu.
Resultat a tot això:
1. Una llengua cooficial a Catalunya com és el castellà s’ensenyarà únicament a aquells alumnes les famílies dels quals ho sol·licitin per escrit, segons marca aquesta nova resolució.
2. Nens de tres anys, acabats d’arribar a l’escola, molts d’ells provinents d’ Equador, Perú, etc, amb desconeixement de la llengua catalana, desconeguts per tots els nens, amb docents i un funcionament nous, i no se’ls hi pot parlar en castellà. Tot en català, que per això s’ha aprovat el Projecte Lingüístic. Això sí,durant el mes de setembre s’està fent el període d’ adaptació dels nens. A això, hi diem adaptació. A sobre, el cinisme i paraules farcides d’hipocresia. Adaptació negant parlar amb una llengua que facilitaria aquesta integració, malgrat ser oficial del país. Què pesa més? La integració i atenció al més feble o la catalanització imposada?
3. El fracàs escolar entre l’alumnat immigrant augmenta. I no és d’estranyar. Si la meitat de l’horari lectiu se’l passen a l’aula d’ acollida, com es compensa l’altra meitat de continguts de les altres àrees? Òbviament, més endarreriment, més fracàs, escolar i social. Menys integració per més catalanització.
Tornem ara a la dictadura de què tant ens hem queixat? Paguem a la història la mateixa moneda de la censura. Aquest totalitarisme és insolidari i el sistema educatiu, que hi participa, demostra no donar un servei veritablement públic ni autènticament democràtic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario