viernes, 4 de enero de 2008

NACIONALISME I AUTOGOV€RN


Les tesis sobiranistes dels partits nacionalistes radicals o moderats com ara ERC o CiU ens
venen a plantejar que, a més independència de l’Estat Espanyol, més llibertat, millors serveis, i
més protagonisme pels ciutadans de Catalunya. Per fi els somnis dels habitants d’aquest petit bocí
de terra banyat pel Mediterrani, és faran realitat. El 2014, si decidim ser independents, com pregona i aspira el senyor Carod, el cel és farà visible a la terra, i un cop ens haurem deslliurat de la tirania de “Madrit”, guiats per una colla de polítics il·luminats, construirem a la fi una Catalunya gran i lliure, model universal per a totes les nacions del planeta.
“Per les seves obres els coneixereu”. Suposem que el senyor Carod, el senyor Mas, el senyor Pujol,la senyora Geli, el senyor Puigcercós, el senyor Montilla, el senyor Benach, el senyor Duran, etc... subscriuen els plantejaments del senyor Maquiavel, quan aquest afirma, que en política, el fi justifica els mitjans. Com que la finalitat és la utopia, en el camí, ens podem permetre totes les llicències i totes les trampes, perquè en arribar al cap de la correguda, com som “especials”, tot sortirà bé. Hem oblidat ja el tema del 3%, i tots els casos de corrupció protagonitzats per polítics catalans (Banca Catalana, Pallarols, ...) o els immorals diàlegs del Sr Carod amb la cúpula d’ ETA per a que aquesta organització terrorista no mati a Catalunya. Hem oblidat els sous milionaris dels nostres càrrecs electes, i els privilegis que gaudeixen els nostres presidents retirats (paga multimilionària de per vida, cotxe oficial, quatre secretàries i despatx a Passeig de Gràcia). Hem oblidat que en les matèries que el govern central ha traspassat a Catalunya, com ara Sanitat, la qualitat dels serveis ha anat a la baixa, amb llargues llistes d’espera per operar-se, que ens recorden aquells temps del “vuelva usted mañana”. Hem oblidat que en els informes europeus sobre el fracàs escolar anem a la cua de tot el continent i això que portem més de 25 anys amb les competències d’educació transferides!. Hem d’oblidar també la vergonya que ens produeix a molts catalans, que el nostre país s’hagi convertit, amb el consentiment i suport de la conselleria de sanitat, en la meca de l’avortament al món. A Catalunya s’han matat nens no nascuts de set mesos de gestació, quan en moltes ocasions es fan esforços per salvar la vida d’un fetus de sis mesos. És clar que, si hem d’atendre a la trajectòria política i moral dels que preconitzen la independència, com catalans, anem cap a el nostre suïcidi personal i col·lectiu.
“El camino se demuestra andando”. Senyors polítics del nostre país, amb la seva arribada a l’escena política estem assistint a un procés que va en direcció contrària a l’autogovern d’un poble. Amb vostès s’ha multiplicat la burocràcia i els càrrecs de confiança,... Qualsevol gestió a l’administració pública de Catalunya es torna cada cop més complicada i feixuga. La desconfiança i el burocratisme han esdevingut en una espasa de Dàmocles, moneda de canvi freqüent per a aquells catalans que no tenen “amics” a l’administració. Multes, parquímetres, nivell C de català, creixement dels impostos i taxes municipals ... i requisits d’aquesta mena van imposant quotidianament la llei de l’embut als ciutadans. La veritable democràcia és el poder del poble, per el poble i per al poble. D’això vostès ni n’entenen, ni volen, ni poden entendre’n!. Vostès no serveixen el poble. Vostès es serveixen del poble! Amb el sous, els privilegis i les prebendes que gaudeixen, difícilment poden posar-se a la pell d’un català de a peu. El problema no rau en ser català, castellà, basc, gallec o andalús. Aquesta és una circumstància adjectiva: “uno es de donde pace, no de donde nace”. El ser humà és universal. La paraula fam, la paraula amor, la paraula llibertat, tenen significats universals. L’enemic del poble català és la burocràcia, l’enemic del poble madrileny és la burocràcia… . Vostès viuen políticament d’enfrontar la gent humil, posant l’accent en les diferències. La estratègia del “divideix i venceràs” és molt vella però eficaç. El somni d’una Catalunya modèlica encapçalada per una colla de polítics burocràtics i vividors com vostès, és una entelèquia sense futur! El món camina cap a la solidaritat universal, cap al mestissatge. Tard o d’hora les fronteres i les banderes cauran per donar pas a una nova civilització planetària.
A més a més, amb qui jugaria el Barça en una Catalunya independent? amb el Mollerussa i amb
el Nàstic?. No se n’adonen que tot plegat no és creïble i és absurd?.<>

No hay comentarios: