A La Vanguardia del 8 de setembre, Xavier Bru de Sala ens convidava a celebrar l’11 de Setembre allunyats de la queixa i la constant reclamació. Per això, el seu article començava amb un paral.lelisme entre les persones que celebren el seu aniversari per haver viscut un any més i les nacions, que tenen un dia al calendari per a commemorar algun fet significatiu de la seva història com a referent, i així celebren allò que els uneix com a ciutadans del país, regió o estat. I precisament això és el que el Sr. Bru de Sala vol que tinguem com a objectiu aquell dia: tenir present allò que tenim en comú els catalans. Tot allò que ens defineix.
No m’assembla malament el seu suggeriment: certament, hi ha 364 dies més per a que la classe política catalana i els catalans emprenyats segueixin amb la seva queixa perpètua. Celebrem durant l’11 de setembre allò que ens configura com a poble. Hi ha molts fets a la nostra història que no recordem a la Diada, i que son constitutius de la nostra identitat. Posem alguns exemples. Espanya com a imperi colinitzà les Amèriques, i el comerç català en va sortir molt beneficiat. Les havaneres ens expliquen històries de catalans que anaren allà a fer-se rics. Aquests regressaven a la seva terra i invertien aquí el que obtingueren allà. Moltes famílies d e la burgesia catalana procedien d’indians. Indubtablement, aquesta relació comercial va consolidar una classe burgesa poderosa.
Un altre fet molt important per a Catalunya fou el Decret de Nova Planta de Felip V per les seves repercusions económiques: aquest decret va acabar amb formes d’organització política que eren pròpies de l’Antic Règim, i suposaren l’inici del desenvolupament econòmic català. Sense Felip V, potser Catalunya no hagués estat tan pròspera respecte d’altres zones espanyoles.
Un altre fet que se m’acut per a celebrar i agrair és la immigració a Catalunya: agraïment per a tots aquells immigrants que vingueren per a oferir la seva força de treball, sense la qual molts empresaris catalans no s’haguessin enriquit tant. També els hem de tenir en compte perquè van contribuir a aquell famós “Som 6 milions” del president Jordi Pujol, ja que la natalitat de la población autòctona catalana durant les dècades dels 60 i 70 era bastant baixa.
L’11 de Setembre seria un dia molt diferent si fessim un repàs a tots els episodis, processos, evolucions, successos, relacions entre pobles, etc. que van teixir la història catalana. Sempre que no els tractem de forma parcial, com es fa amb l’imperi espanyol que tant va afavorir a Catalunya; com la renovació política del segle XVIII que impulsà una modernització tant important per al país; com l’aportació de tants i tants obrers murcians, andalusos, extremenys… que tant han donat a aquesta terra. Celebrem, però celebrem sense distorsions.
No m’assembla malament el seu suggeriment: certament, hi ha 364 dies més per a que la classe política catalana i els catalans emprenyats segueixin amb la seva queixa perpètua. Celebrem durant l’11 de setembre allò que ens configura com a poble. Hi ha molts fets a la nostra història que no recordem a la Diada, i que son constitutius de la nostra identitat. Posem alguns exemples. Espanya com a imperi colinitzà les Amèriques, i el comerç català en va sortir molt beneficiat. Les havaneres ens expliquen històries de catalans que anaren allà a fer-se rics. Aquests regressaven a la seva terra i invertien aquí el que obtingueren allà. Moltes famílies d e la burgesia catalana procedien d’indians. Indubtablement, aquesta relació comercial va consolidar una classe burgesa poderosa.
Un altre fet molt important per a Catalunya fou el Decret de Nova Planta de Felip V per les seves repercusions económiques: aquest decret va acabar amb formes d’organització política que eren pròpies de l’Antic Règim, i suposaren l’inici del desenvolupament econòmic català. Sense Felip V, potser Catalunya no hagués estat tan pròspera respecte d’altres zones espanyoles.
Un altre fet que se m’acut per a celebrar i agrair és la immigració a Catalunya: agraïment per a tots aquells immigrants que vingueren per a oferir la seva força de treball, sense la qual molts empresaris catalans no s’haguessin enriquit tant. També els hem de tenir en compte perquè van contribuir a aquell famós “Som 6 milions” del president Jordi Pujol, ja que la natalitat de la población autòctona catalana durant les dècades dels 60 i 70 era bastant baixa.
L’11 de Setembre seria un dia molt diferent si fessim un repàs a tots els episodis, processos, evolucions, successos, relacions entre pobles, etc. que van teixir la història catalana. Sempre que no els tractem de forma parcial, com es fa amb l’imperi espanyol que tant va afavorir a Catalunya; com la renovació política del segle XVIII que impulsà una modernització tant important per al país; com l’aportació de tants i tants obrers murcians, andalusos, extremenys… que tant han donat a aquesta terra. Celebrem, però celebrem sense distorsions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario