AIXÒ ESTÀ PASSANT A BARCELONA

Primer, el plor era en silenci Ara es converteix amb clam, a Nou Barris a la Mina al Raval i allà on hi ha fam. A la Ciutat la pobresa ja penetra com el fum, a les llar on no hi ha feina, molts no tenen aigua i llum. Mares i nadons que es palpen Quan és fosc i ve la nit si pel finestró no hi entra un llumet on donar el pit. Mentre la gent es lamenta com viuen l’empobriment, mai al Congrés es plantegen com fer un abaratiment, del llum del gas, i de l’aigua que el pobre no pot pagar. Acusar les Companyies? El tema no es vol tocar. Que en diuen la gent que escolto? No és pitjor aixó que morir? Som d’aquí i ningú ens defensa i no sé a quí d’acudir? Quan ell va perdre la feina es comenà a posar trist… Per no pagar la hipoteca el Banc ens va pendre el pis.

A Càritas ens ajuden Però és poc, i què hem de fer? Vivim a un hort de Roquetes Millor això que estar al carrer. La gent gran diuen als joves: ara estem pijor que mai la postguerra fou molt dura, però teníem treball. Cada dia a Barcelona els bancs tiren al carrer vint famílies empobrides que ara es troven sense res, exclosos i sense casa però amb deute, amb els banquers, als qui en arribar la crisi l’Estat els donà diners… Als qui no viviu la crisi, i sou del món benestant penseu en qui passa gana quan aneu al restaurant. Per la tele es veuen compres i ben ple, més d’un local. Així es tapa la pobresa dels qui no tindran Nadal. Senyor que vas néixer pobre, ajuda’m a compartir almenys en les Festes Santes, allò que vulguis de mi. H.J.Sj F.