Al barrri de La Pau, a Badalona, la policia ha descobert un taller clandestí on treballaven, en horari escolar, dos menors, cosint peces de roba, durant sis hores diàries, amb un sou d’entre 200 i 300 €. Aquest fet reforça l’argument que, malauradament, en aquest sistema econòmic pervers, per a mantenir el nostre nivel adquisitiu, es necessita mà d’obra esclava. I aquesta mà d’obra esclava no només està a països llunyans, on “la cultura permet aquestes coses”, com s’ha arribat a afirmar. Els esclaus estan a les portes de les nostres cases. Però el que és verdaderament lamentable de tot plegat és que, coneixent la circumstància que el patró, o com es vulgui denominar a l’explotador del barri badaloní, és natural de Bangladesh, les opinions populars manifesten que això passa perquè els immigrants són persones sense escrupols que esclavitzen els seus compatriotes. Malgrat aquests comentaris, els fets són els fets, i per el nostre estupor, constatem que empreses españoles com Inditex, per posar un exemple, porten la seva producción a països com… Bangladesh!, ves per on, perquè els sous allà són més baixos. L’esclavitud és un crim, sigui a l’escala que sigui. I sigui qui sigui l’esclavitzador.