CREIX L'ATUR A CATALUNYA

Com a la resta d’ Espanya, a Catalunya creix l’atur. La taxa a finals de juliol era del 7,6 % i la variació en els índex d’afiliació a la Seguretat Social ha estat al mes de setembre d’un -2,8%, segons l’IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya), essent el sector de la construcció el que més baixada ha experimentat aquest mes, de fins un - 16,7 %. Segons xifres oficials, a Catalunya hi ha 350.000 desocupats, i és la segona comunitat on més a augmentat l’atur després d’ Andalusia. Però no és només el sector de la construcció on s’han produït més acomiadaments. Tot un seguit d’empreses, durant aquests últims anys, han anat anunciant expedients de regulació d’ocupació (ERO) o reduccions importants de plantilla. Samsung i Phillips ja fa uns anys; i Frape Behr, Mercedes Benz, Frigo i Nissan, els casos més recents. En aquest últim episodi, no és només la baixada de les vendes al sector el que, suposadament, ha provocat aquestes mesures, sinó que s’ha decidit traslladar la producció de 40.000 vehicles a Tailàndia, el que s’anomena “deslocalització” (és a dir, reduir costos buscant mà d’obra més barata a d’altres indrets del món). El panorama per a Catalunya no és gaire alentidor, i és que, com a la resta d’Europa, la classe treballadora desapareix per donar pas a la classe explotada. Les condicions de treball del sector serveis, del que s’espera que sigui la font de col·locació d’aquestes persones, no són les de les grans multinacionals abans esmentades. I si el panorama no és alentidor, la resposta del govern davant la situació tampoc no planteja una línia d’acció adient a l’autentica catàstrofe que suposa a la societat la pèrdua del teixit productiu. El fenomen de la deslocalització s’ha anat repetint des de fa més de cinc anys, en un degoteig continu. Malgrat l’ alarmant situació, la batalla per al govern tripartit català ha estat, des que està al poder, la reafirmació de Catalunya com a nació, a la qual cosa s’han destinat molts recursos, des de la reforma de l’Estatut fins les seleccions esportives catalanes.
Al govern català li ha mancat visió de futur i estratègia davant el que li espera a la classe treballadora. Es pot objectar que el que passa a Catalunya passa a la resta del món, però no és excusa per anar ocupats en qüestions abstractes, i encara menys en accentuar divisions amb la resta de comunitats autònomes. La divisió l’aprofita l’imperi per desfer-se dels febles. Només hi ha dos explicacions: que els partits catalans han caigut al parany, o que els treballadors els importen ben poc. <>

C A T A L U N yY A
A u t o g e s t i o n à r i a
n º 7 5 Desembre - G e n e r 0 8