LA MIRADA DE L’EDUCADOR

Fent balanç de  l’informe educatiu PISA, la consigna departamental  d’aquest any ha estat molt dolorosa,  posant l’accent en el  nivell assolit malgrat la immigració, atribuint-ho a la bona acollida i capacitat d’integració que s’ha realitzat des del nostre sistema educatiu.

Malauradament, la realitat que sentim i veiem a les aules d’algunes escoles i instituts de Barcelona és ben diferent.

Quan es parla d’acollida, ens preguntem: significa acollir als  immigrants retenir almenys dos cursos al mateix nivell (és a dir, fer repetir curs) a un nen immigrant (de parla hispana a més ) per raó de no assolir els mínims en llengua catalana?

El fenomen migratori sol anar associat a altres dificultats de tipus econòmic, social , i també d’aprenentatge més greus;  haver de cursar obligatòriament el 100% de totes les matèries, controls, deures, exàmens, etc en llengua catalana (exceptuant òbviament la llengua castellana) és  integració?

L’ aprenentatge del català ha  de ser un procés, i el terme “procés” implica necessàriament temps, ritme, respecte i no sanció (que és, des del punt de vista acadèmic, un suspens).

Cada dia, en silenci, molts alumnes com els qué tenim a les aules qui escriu aquestes línies, pateixen els entrebancs lingüístics que troben en tantes assignatures, entrebancs que en alguns casos equivalen a suspendre curs i cursos, equivalen al fracàs escolar d’aquells que ja estan carregant prou experiències.

Caldrà potser que eduquem la nostra mirada per poder veure des dels ulls dels últims, els més silenciats?

Neus Martí