Edito. Mentres hi hagi un nen esclau o un treballador aturat, no
hi haurà democràcia. La negació del treball com a l’única font de riquesa i eix
central de tota la qüestió social, implica abandonar els treballadors i les
seves famílies.
Els moviments socials (MS) denunciant la
dictadura financera i els nacionalistes catalans, exigint el dret a votar el
9-N, encapçalen un corrent polític “democràtic”?
Els MS han abandonat el
conflicte treball-capital i han fet un gir paradigmàtic cap al binomi
mercat-ciutadania. La conseqüència és una fragmentació de les lluites socials,
en grups, plataformes, xarxes temàtiques, nacionalismes que manifesta una
tràgica desorientació tàctica.
En matèria laboral les
propostes dels MS són la reducció de la jornada laboral, promoure el
cooperativisme, la renda bàsica de ciutadania (...). No qüestionen la propietat
dels mitjans de producció, silencien el primer problema laboral (400 milions de
nens esclaus) i no qüestionen el tap sindical burocratitzat i subvencionat
:ç
Que en diuen els
nacionalistes? Ni una sola paraula. Han reduït la democràcia a pura mecànica, a l’ exercici del
sufragi. La negació al sufragi l’ eleven a la categoria d’opressió. La trampa
democràtica rau en el silenciament dels fins de la consulta i llur legitimitat
democràtica.
Una consulta per invadir
amb les armes el poble valencià, seria qüestionada per immoral. Tot sufragi
incorpora un fi moral. Els mitjà no justifica el fi. Per exemple, per nosaltres
la consulta del 9-N és immoral per insolidària, però d’ això no se’n parla. Qui
s’oposa a la consulta és qualificat de feixista antidemocrata. Aquest és el
reduccionisme moral.
El reduccionisme
democràtic es proposar únicament un canvi de collar, com si la democràcia fora
l’ actual farsa política. La major part dels ciutadans promotors de la consulta
no qüestionen en cap moment la subordinació (segrest) de l’actual democràcia parlamentaria
al capital.
L’objectiu principal
d’una democràcia és posar fi al dualisme entre gestió política i gestió
econòmica, suprimir el poder polític com un ens independent per sobre de la
societat. En una societat autogestionària (democràtica) el poder polític ha de
pertànyer al mon del treball. La democràcia no és atorgada per uns partits
polítics.
Per conquerir la
democràcia caldrà unir les lluites en el mon del treball. Centrar-se per tant,
en l’ esfera del treball, transformant l’empresa capitalista en empresa
autogestionària. Conquerir el poder econòmic, mitjançant el treball, per
conquerir el poder polític, és a dir la democràcia. Però no és aquesta la via
dels MS ni dels nacionalistes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario