Barcelona, octubre 2014
El
Movimiento Cultural Cristiano (MCC), asociación católica que tiene sus raíces en la
lucha por la justicia y en la militancia
del apostolado obrero nacido en los años 40, con Guillermo Rovirosa, para
la promoción de una cultura solidaria y autogestionaria como bien universal y
accesible a todos, a raíz de la
situación política que atraviesa la
comunidad de Cataluña en los últimos
años, incluida la convocatoria de una consulta por la independencia, el MCC en Cataluña comunica:
Primero
El
primer problema político, a gran distancia de los demás, es el hambre, fruto de un sistema político y
económico mundial radicalmente injusto. Sólo los niños muertos por diarrea
en la última década son muchos más que todas las víctimas de todas las guerras
desde la Segunda Guerra Mundial.
Los catalanes formamos parte, territorial,
política, económica, cultural y socialmente de la Unión Europea, uno de los
pilares del actual sistema político
imperialista causante del hambre, el paro, la esclavitud infantil y la
cultura de muerte que sostiene estos crímenes contra la humanidad.
Este
sistema de injusticia no se combate con nacionalismo, sino con el
internacionalismo solidario. Desde la caída del Muro de Berlín se ha
multiplicado la creación de estados. Y esto no es casualidad. Precisamente, el
nacionalismo es uno de los instrumentos
políticos predilectos para someter a la mayoría de la humanidad utilizando la
vieja técnica de "divide y vencerás".
No hay que olvidar que la Primera Guerra Mundial, de la que se cumplen
100 años, se hace con partidos
socialdemócratas que votan los créditos para la guerra, traicionando el
internacionalismo proletario que hizo temblar al capitalismo.
Para
los empobrecidos de la Tierra, para los que la solidaridad es cosa de vida o
muerte, el nacionalismo es sinónimo de insolidaridad, y por tanto de muerte.
Segundo
El enriquecimiento de algunas regiones
españolas, como Madrid, País Vasco y Cataluña, no es independiente del
empobrecimiento de otras regiones de España y
de otros continentes. En estos momentos lo honrado es plantear el
enriquecimiento de Cataluña, que no el falso empobrecimiento. Debemos, por tanto,
exigir el reconocimiento de la aportación que el resto de pueblos de España y
del mundo han hecho al pueblo catalán a lo largo de los siglos y, lógicamente,
exigir también su restitución. No
hacerlo es inmoral.
La
deriva que el nacionalismo catalán ha encontrado en el "9-N" es la
excusa para hinchar las velas del soberanismo insolidario. Que una parte muy
significativa de los catalanes confundan la libertad con "el derecho a
decidir" es una muestra más de nuestro egoísmo colectivo, que prioriza,
legislatura tras legislatura, nuestros privilegios frente al
bien común de la humanidad.
El principal ataque que sufre la democracia
en Cataluña son
los innumerables casos de corrupción, los apaños en los juzgados, en las
fiscalías generales, los indultos y la impunidad del “oasis catalán”, con que
las élites enriquecidas catalanas
acaparan beneficios, posición social y poder, tal como lo hicieron en tiempos de Franco. La
corrupción política es un atentado a la democracia, que sólo erradicaremos con
un cambio moral profundo en la sociedad.
Nacionalismo y Solidaridad son incompatibles. Dos actitudes contrapuestas, dos sistemas de valores contradictorios, dos
culturas políticas antagónicas, dos visiones del mundo enfrentadas. La búsqueda
de la identidad, por encima de la equidad; nuestra particularidad, como
superior a la solidaridad con los últimos; la superposición de la nación, por
encima de las personas y del bien común; lo emotivo y visceral como más
importante que lo racional y el sentido común... es una dialéctica
autodestructiva para el pueblo catalán.
Tercero
La
Iglesia Católica siempre ha rechazado todas aquellas formas de estado e
ideologías basadas en la absolutización
de la nación, en las que la comunidad nacional o la identidad nacional se
convierten en ídolos. Y esto porque todos los ídolos terminan exigiendo sacrificios humanos. Sin
ignorar la nación como entidad cultural, la Iglesia Católica siempre
ha primado la dignidad de la
persona humana, el bien común del pueblo
y como consecuencia, la unidad fraternal de todos los pueblos.
En
Cataluña, la centralidad política no la ocupa el Bien Común, y eso es lo que
debería preocupar de verdad a los cristianos. El deterioro de las raíces
culturales supone un debilitamiento del sentido del pecado social y una
oposición a principios morales objetivos. Cuando lo universal se subordina a lo particular siempre se acaba sacrificando la identidad cristiana,
dividiendo a la Iglesia y al pueblo.
El anhelo de Paz, fruto de la Justicia entre
todos los pueblos de la Tierra es para el Catolicismo sinónimo de Solidaridad.
Guillem Rovirosa, catalán, actualmente en proceso de beatificación,
proclamaba:
"¡Ni banderas ni fronteras!"
++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Barcelona, octubre 2.014
COMUNICAT
DAVANT LA SITUACIÓ POLÍTICA A CATALUNYA
El Moviment Cultural Cristià (MCC) a Catalunya,
associació catòlica que té les seves arrels en la lluita per la justícia i la
militància de l’apostolat obrer, nascuda als anys 40, amb Guillem Rovirosa, per
a la promoció d'una cultura solidaria i autogestionària, davant la situació política que pateix la comunitat
catalana els darrers anys, incloent-hi la convocatòria d'una consulta per la
independència, comunica:
Primer
El primer
problema polític, a gran distància dels altres, és la fam, fruit d'un
sistema polític i econòmic mundial radicalment injust. Només els nens morts per
diarrea en la darrera dècada són molts més que totes les víctimes de totes les
guerres des de la Segona Guerra Mundial.
Els catalans
formem part territorial, política, econòmica, cultural i socialment de la Unió
Europea, un dels pilars de l’actual sistema polític imperialista que provoca la fam, l’atur, l'esclavitud
infantil, i la cultura de mort que sustenta aquests crims contra la
humanitat.
Aquest sistema d'injustícia no es combat amb
nacionalisme, sinó amb l’internacionalisme solidari. La creació d’estats ha augmentat des de la caiguda del
mur de Berlín. I això és degut, precisament, al nacionalisme, que és un dels
instruments polítics més idonis per a sotmetre a la majoria de la humanitat,
utilitzant la vella tècnica del “divideix i venceràs”. No podem oblidar que la primera Guerra
Mundial, de la qual es compleixen 100 anys, es fa amb partits socialdemòcrates
que voten els crèdits per la guerra, traint l’ internacionalisme proletari que
va fer tremolar el capitalisme.
Per als pobres de la terra, per als qui la solidaritat
és qüestió de vida o mort, nacionalisme és sinònim de insolidaritat i per
tant, de mort.
Segon:
L'enriquiment
d'algunes regions d'Espanya, com Madrid, País Basc i Catalunya, no és
independent de l'empobriment d'altres regions d'Espanya i d'altres continents.
En aquests moments, l’actitud honrada és
plantejar l’enriquiment de Catalunya, i no el seu fals empobriment. Cal, per
tant, exigir el reconeixement de la contribució que la resta de pobles
d'Espanya i del món han fet pel poble de Catalunya al llarg dels segles i
lògicament, exigir la seva restitució.
No fer-ho és immoral.
La deriva que el nacionalisme català ha trobat en el
"9-N" és l'excusa per inflar les veles del nacionalisme insolidari.
Que una part molt important dels catalans confonguin la llibertat amb "el
dret a decidir" és un altre exemple del nostre “egoisme col·lectiu”, que
prioritza, legislatura rere legislatura, els “nostres privilegis” contra el Bé
Comú de la humanitat
El principal atac sofert per la democràcia a Catalunya
són els innombrables casos de corrupció, els joc brut als tribunals, a les
fiscalies generals, els indults i la impunitat de l’ «oasi català", amb el
qual les elits enriquides catalanes monopolitzen els beneficis, la posició
social i el poder, igual que feien en temps de Franco. La corrupció política és
un atac a la democràcia, que només eradicarem amb un profund canvi moral en la
societat
Nacionalisme i Solidaritat són incompatibles. Dues actituds oposades, dos conjunts de
valors contradictoris, dues cultures polítiques antagòniques, dues visions
oposades del món. La recerca de la identitat sobre la equitat, la nostra
particularitat per sobre de la
solidaritat amb els últims de la societat; la superposició de la nació, sobre
les persones i del bé comú; allò emotiu i visceral per sobre del sentit comú i
de la raó... Aquesta és una dialèctica
autodestructiva per al poble català.
Tercer
L'Església
Catòlica sempre ha rebutjat totes aquelles formes d'estat i les ideologies
basades en l’ absolutització de la nació, en les quals la comunitat nacional o
la identitat nacional esdevenen ídols. I
això perquè tots els ídols acaben exigint sacrificis humans. Sense deixar de
banda la nació com una entitat cultural, l'Església Catòlica sempre ha primat
la dignitat de la persona humana, el bé comú de les persones i com a
conseqüència, la fraterna unitat de tots els pobles.
A Catalunya la centralitat política no la ocupa el Bé
Comú, i això és precisament el que hauria de preocupar realment als cristians.
El deteriorament de les arrels culturals és un debilitament del sentit del
pecat social i una autèntica oposició als principis morals objectius. Quan allò
universal està subordinat als particularismes, sempre es sacrifica la identitat
cristiana, dividint l'Església i el poble.
El desig per la Pau, fruit de la Justícia entre tots
els pobles de la terra, és sinònim, per al catolicisme, de solidaritat.
Guillem Rovirosa, català, actualment en procés
de beatificació, va proclamar:
"Ni banderes, ni fronteres".
Signat: Moviment Cultural Cristià (Catalunya)
Firmado: Movimiento Cultural Cristiano (Cataluña)
No hay comentarios:
Publicar un comentario